Atrapada entre mots, paraules inconnexes que desesperades busquen locucions que transportin algun tipus de coherència argumental, quelcom que m’ompli i em doni peixet a seguir un camí… les paraules s’emboliquen dins meu, s’enreden les unes a les altres tot just quan tinc més necessitat que mai de poder expressar el que sento, però no tinc missatge, no tinc més veu que mots que es perden entre bits cibernètics… mots plens d’una energia que ni tan sols sé acabar de compendre gaire bé.
Un sense sentit que m’atrapa i no em deixa veure clar, potser hauré de fer com el poeta i anar a dormir per veure-hi clar.
Bona nit naufràgs de la xarxa.
De vegades quan costa expressar costa també comprendre allò que es vol expressar. Crec que la dificultat expressiva passa perquè encara no s’ha comprès bé allò que es vol expressar, aleshores el problema interpretatiu sembla esdevenir argumental. La seguretat sempre troba paraules.
Una abraçada!